Òpera de Butxaca i Nova Creació - Interseccions

RODA DE PREMSA 11 de març 2010 - Ateneu Barcelonès
Text presentació del projecte OBNC - interseccions

Com tothom sap, el FOBNC ha viscut dues etapes diferents des de que s’inicià el 1993 amb l’estrena de l’òpera Violeta, de Manuel García Morante amb llibret de Josep Maria Carandell. Dues etapes que es podrien qualificar com la Infància i l’Adolescència del projecte i que demanen una tercera etapa, que és la de la Maduresa.

La primera etapa va consistir sobretot en obrir a la ciutat un espai conceptual que fins llavors no existia, o en tot cas existia d’una manera dispersa, difusa i aventurera: l’espai de l’òpera de petit format i de nova creació. L’etapa es va caracteritzar per tenir el Teatre Malic com a seu principal, tot i que no única, ja que durant el llarg dels 12 anys que va durar, fins el tancament del Malic el 2002, van ser molts els espais implicats. Una primera etapa de proves, plena d’encerts i de tempteigs, caracteritzada per una manca crònica de recursos i molt lligada als avatars propis del món de les Sales Alternatives. Potser destacarien les distintes produccions fetes amb Òpera Mobile i dirigides per Joan Anton Sánchez, l’obertura internacional a personatges com el compositor Jakob Draminsky o el director d’escena Luca Valentino, amb dues produccions molt aplaudides com Hin und Zurück de Hindemith i Orfeo Vedovo de Savinio, la primera òpera d’Albert Mestres i Jordi Rossinyol, la primera òpera d’Enric Palomar “Ruleta”, la participació d’en Xavier Albertí en diverses propostes de butxaca, la irrupció de Marc Rosich com a dramaturg operístic, les distintes versions en titelles d’òperes conegudes de Pepe Otal, i d’altres. Aquesta va ser la infància del Festival.

La segona etapa va començar el 2004 i va acabar amb l’última edició del 2007. La seva característica principal és l’entrada de Dietrich Grosse en la direcció del Festival, amb l’obertura i el salt internacional que això va representar.

En efecte, l’entrada de Dietrich Grosse va permetre fer el salt que necessitava el Festival d’obrir-se a Europa i d’elevar al màxim els seus nivells d’exigència. Com il·lustració d’aquest canvi, hem de situar l’organització el 2004 de la reunió del NewOp que per primera vegada es feia a Barcelona i a un país del Sud. Un encontre que ens va permetre connectar amb productores i teatres prominents d’Europa.

Una altra característica important va ser la manca d’una seu pròpia del Festival, que va induir a una col·laboració amb nombrosos espais de la ciutat, cosa que donà molta visibilitat al Festival. Potser la principal pedra a la sabata fou la impossibilitat d’establir convenis amb les institucions que ens donaven suport.

Volem destacar d’aquesta segona etapa els encerts, que són molts. D’entrada, l’estrena d’una dotzena d’òperes noves: “Bruna de Nit” de Xavier Pagès i Joan Duran, “Stabat” de Xavier Maristany i Víctor Sunyol, “Juana” d’Enric Palomar i Rebecca Simpson, “Decorado con Tres Vistas”, d’Eduardo Diago, Domènech González de la Rubia i Sergio Fidemraizer, “Orlando Furioso” de Michael Gross i Roland Olbeter, “Trenes de Marzo” de Lars Graugaard i Toni Montesinos, “El Fervor de la Perseverança”, de Carlos Santos, “Saló d’Anubis”, de Joan Albert Amargós i Toni Rumbau, “La Cuzzoni”, d’Agustí Charles i Marc Rosich, “Odola”, de Jordi Rossinyol i Albert Mestres, i les estrenes a Barcelona de “Hangman, hangman! + The Town of Greed”, de Lleonard Balada. A destacar també les successives col·laboracions amb el Grup Instrumental Barcelona 216, que va permetre presentar a Barcelona “La Passione” de Louis Andriessen o el cicle de quatre obres de Peter Maxwell Davies Vesalii Icones, Miss Donnithorn’s Maggot/Eight Songs for a Mad King i The Medium. I last but not least la formidable presència de quatre òperes catalanes a Darmstadt, en ocasió de la Fira del llibre de Frankfurt el 2007. Per a molts d’aquests projectes va ser decisiva la inestimable ajuda i col.laboració dels Instituts Estrangers de Cultura: el Goethe Institut, el British Council, l’Ambaixada d’Holanda a Espanya, l’Institut Francès, l’Ambaixada de Croàcia o institucions com l’Institut Europeu de la Mediterrània.

Esmentem també les dues dramatúrgies de Marc Rosich, una sobre les cançons de Gustav Mahler i l’altra sobre les cançons d’Alma Mahler, la reposició del “El Barbiere di Siviglia” de Paisiello, i la re-estrena de “Il più bel nome” del compositor català Antonio Caldara a Tarragona (l’obra, fou estrenada el 1708 a Barcelona, essent la primera òpera mai presentada a la ciutat comtal).

I parlant de col·laboracions, sens dubte la fonamental és la de tots els creadors, intèrprets i tècnics que van participar al Festival per l’alegria de participar-hi i creure en el projecte.

Un aspecte importantíssim d’aquesta segona etapa que durà de 2004 a 2007, va ser el conveni de col·laboració signat amb el Gran Teatre del Liceu per estrenar conjuntament autors catalans dins del Festival, amb el suport de la Fundació de la Caixa de Catalunya. Una col·laboració que ha anat més enllà del 2007, com és la presentació de l’obra d’Hèctor Parra el 2009. Aquest acord va obrir un espai a la nova creació operística amb uns mitjans i unes exigències de qualitat indiscutibles.

L’altre punt cardinal han estat durant aquests quatre anys les coproduccions fetes amb teatres d’òpera alemanys, amb Halle per Juana i amb Darmstadt per La Cuzzoni, que ha obtingut una continuació en uns altres projectes més grans, La cabeza del Bautista d’Enric Palomar i Lbyron d’Agustí Charles/Marc Rosich, que s’estrenarà a Darmstadt i al Liceu de Barcelona, en la propera temporada 2010/2011.

S’afegeix, durant aquesta etapa, l’entrada del festival en el cercle dels productors d’òpera d’Espanya Ópera XXI.

Es pot dir que durant aquestes dues primeres etapes, el Festival va sembrar, i que les collites sortosament, encara no s’han acabat de recollir, tanta és la projecció en el temps.


La tercera etapa.

És aquí quan arribem a la tercera etapa del projecte: la de la Maduresa.

És l’etapa que volem iniciar amb un nou projecte que ja no es limiti en un determinat període de l’any com és un festival sinó que pugui obrir-se a un ventall més ample de possibilitats, factor important en un tema com és l’òpera, que demana sobretot acords de col·laboració i de producció amb altres entitats, teatres, companyies, festivals, etc.

Traiem doncs la F de les sigles, deixant lloc al nou ens anomenat OBnc, Òpera de Butxaca i Nova Creació.

Els objectius són els mateixos: promoure la nova creació operística a Catalunya, potenciant l’emergència de nous compositors, llibretistes i dramaturgs, així com músics i cantants amb ganes de treballar la creació contemporània, procurant la col·laboració i l’intercanvi internacional, i la presentació d’obres destacades de petit format d’autors internacionals a Catalunya.

Els elements nous d’aquesta tercera etapa són els següents:

Seu: associar-se amb un dels espais escènics que en aquests moments s’estan construint a Barcelona, de cara a aconseguir una seu estable on poder-hi presentar una part de les propostes noves. No totes, ja que el nostre desig és seguir col·laborant amb altres espais de la ciutat, com el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, l’Auditori, el Teatre Romea, la Biblioteca de Catalunya i d’altres espais adients.
Això ens donarà seguretat a l’hora de programar, i ens permetrà oferir una temporada lírica de nova creació amb una certa estabilitat. Concretament amb el futur Obrador Internacional de la Sala Beckett, tenim pensat obrir una secció de nova dramatúrgia operística i de teatre musical. També l’Espai Brossa, amb la seva futura nova seu a la Seca, ens ha mostrat el seva predisposició a col·laborar amb nosaltres.

Barcelona 216: Associar-nos amb el Grup Instrumental Barcelona 216, capdavanter a Catalunya en el compromís envers la creació musical contemporània. Una col·laboració que de fet ja ve de lluny, en haver participat pràcticament en totes les edicions del festival d’una o altra manera. Es tracta de fixar aquesta col·laboració tot creant projectes des de l’organicitat pròpia de la Barcelona 216.

Comissió artística: el nou projecte demana un equip solvent per a les decisions artístiques, cada vegada més necessitades de consens, d’exigència i de legitimitat. És per això que s’ha creat una comissió artística, els membres de la qual estan avui aquí presents: David Albet, Toni Casares, Francesc Nel.lo, Toni Rumbau i Dietrich Grosse. Som plenament conscients també de que les figures dels dos actuals responsables executius, Dietrich Grosse i Toni Rumbau, són perfectament substituïbles en el futur, de cara a donar al projecte nous impulsos i noves cares.

Suport a través de convenis: és la nostra intenció negociar amb les administracions la necessitat d’establir convenis per al suport institucional al nou ens. Som conscients i estem agraïts de la bona predisposició amb la que aquestes administracions ens acullen -així ho han manifestat reiteradament-, però tal com abans s’ha dit, només des de l’ajuda continuada i garantida d’uns convenis a mig termini es pot treballar en projectes que demanen anys de cuina i creació. Per això, volem demanar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i al CONCA en una acció concertada així com a les demés administracions, l’obertura d’una nova línia, d’un nou espai conceptual que fins ara no existia però que és bàsic: el de l’anomenat “teatre musical” que en altres països Europeus compta amb línies específiques de suport -Definim aquí per teatre musical obres noves, creades amb un afany d’investigació i no integrats en el circuits comercials, com ho poden ser les obres del Musical anglosaxó-.
Només així, des del reconeixement de la importància d’aquest sector concret de la música i de l’espectacle, es poden assolir polítiques coherents de suport a la nova creació del “teatre musical” o de l’òpera contemporània.
Creiem que el teatre musical és el gènere que més renovació i impuls experimentarà en el proper decenni, comparable amb el decenni de la dansa els anys 90, i el teatre els anys 2000-2010. No tenir les coses a punt per a competir en el mercat internacional i nacional en aquest gènere seria una gran pèrdua de competivitat i presència de la cultura catalana en el parquet internacional.

Estratègia a llarg termini: el nostre projecte s’estira en el temps i és obvi que a la llarga necessita disposar d’espais propis on assentar-se i desenvolupar-se. És per això que a títol estratègic proposem ocupar una part del futur complex teatral-cultural que se suposa haurà de substituir l’actual Teatre Principal de Barcelona. Un espai emblemàtic per als amants de l’òpera a Catalunya, ja que va ser en aquest teatre on es van representar els primers títols a Barcelona, sent durant molt de temps el principal punt de referència operístic. Què més lògic que obrir-lo de nou a la lírica, en aquest cas de creació i contemporània, amb un espai ben adequat a les necessitats del gènere?

Interseccions: hem posat aquesta paraula en la denominació del projecte per indicar la nostra voluntat d’obertura en la concepció del teatre musical i de l’òpera contemporània: una intersecció de llenguatges en la que el gènere s’aborda des de perspectives i posicions distintes i a la vegada complementàries entre si.

Considerem que l’equip que ha conduït fins ara les dues primeres etapes del projecte Òpera de Butxaca, té prou experiència i està suficientment avalat pels resultats obtinguts, com per voler iniciar una tercera etapa que institucionalitzi d’una manera definitiva el projecte. I si hi sumem l’experiència i el pes actual del Grup Instrumental Barcelona 216, es pot dir que el projecte parteix d’unes bases més que sòlides. És per això que el presentem avui en públic, de cara a aconseguir la seva realització i posta en marxa, que haurà de ser durant l’any 2011. Això significa posar-se a treballar ja des d’ara en la realització del projecte. I significa també reiniciar els contactes amb les administracions de cara a trobar el suport i el finançament necessaris, a més a més de retrobar patrocinis específics.

Sabem que l’època no és la millor però és precisament en moments de crisi i de canvi quan els projectes de creació, de risc i d’innovació, amb una clara visió estratègica a nivell local, nacional i internacional com és el nostre cas, mereixen créixer i ser ajudats. Un sector, el de l’òpera contemporània de nova creació, destinat a ocupar en els pròxims anys un dels llocs més capdavanters en el camp de la creació artística, musical i escènica del món actual.

RESUM

Resumint per tant, i concretant la nostra proposta, el projecte OBNC interseccions consisteix en:

- presentar produccions de petit i mitjà format al llarg de l’any, generar projectes i buscar les complicitats necessàries perquè es puguin realitzar.

- obres:
- obres de petit format amb un o diversos artistes catalans
- obres de petit format internacionals d’especial interès
- de compositors vius del país en coproducció amb el Gran Teatre del Liceu
- de compositors vius nacionals que s’exhibeixen o es coprodueixen amb altres ens lírics de l’estat i/o amb un altre ens líric de l’estranger
- de repertori patrimonial oblidat en col·laboració amb l’ens Robert Gerhard

- Paraules claus del projecte:

Nova Creació Operística
Laboratori - investigació
Risc
Interdisciplinaritat
Mestissatge cultural i artístic
Intersecció creativa
Noves propostes
Nous llenguatges
Màxima qualitat
Intercanvis i coproduccions
Internacionalitat
Complexitat
Formació, promoció i exhibició

- Espais:

OBNC interseccions tindrà una seu estable en una sala de la ciutat. Igualment comptarà amb altres espais escènics, com el Gran Teatre del Liceu, Auditori, TNC, Lliure, Teatre Romea etc, i buscarà les complicitats dels principals agents musicals i teatrals catalans.

- L’ OBNC interseccions farà també:

- promoció de les produccions pròpies a través de gires i intercanvis
- inici d’un centre de documentació que promou publicacions diverses que inclou un arxiu d’obres de format petit i de cambra.
- organització de concerts i presentacions en altres espais de la ciutat
- programes de formació en col·laboració amb altres espais i centres –Sabadell, Obrador de la Sala Beckett, Esmuc, Conservatori del Liceu, …
- gravacions audiovisuals de les òperes

- Col·laboradors

- Treballarem amb col·lectius musicals –intèrprets, orquestres, cors, acadèmies- arreu del país, per tal d’estimular l’estudi d’obres de teatre musical

- Artistes en residència

- A mig termini es contempla oferir a joves compositors unes residències per a un període de dos a tres anys, per tal d’acompanyar-los durant un temps determinat en el seu camí de formació artística. Volem col·laborar per aquesta tasca amb espais de recerca com L’Obrador Internacional de la Sala Beckett, la fàbrica Fabra i Coats, el Centre de Música de Sabadell, el Conservatori de Liceu, Esmuc, etc.

- Xarxes professionals

OBNC interseccions formarà part de les associacions OPERA XXI i European Opera Forum

- Calendari:

- Les representacions es dilataran en el temps (fins ara concentrades en un únic mes), de cara a aconseguir més flexibilitat en l’ús dels espais, per poder generar gires a les produccions pròpies i per adaptar-se a les possibilitats i necessitats de les companyies i produccions programades. Més que d’un Festival, s’haurà de parlar d’un cicle o d’una Temporada d’ OBNC interseccions i el treball de laboratori de creació de teatre musical durant tot l’any, amb activitats paral·leles.

- Comissió artística:

- Per tal de garantir l’excel·lència dels projectes que entren en la programació l’ens compta amb una comissió artística que valorarà els projectes i establirà les línies generals de l’ens. Membres proposats en una primera etapa: Francesc Nel.lo, Dietrich Grosse, David Albet, Toni Casares I Toni Rumbau.

OBnc tindrà una associació sense ànim de lucre com a entitat protectora. Demanarem als sotasignants –veure adhesions- i a tots els interessats en l’activitat de l’OBnc formar part d’aquesta associació. Com a Chairman proposem a Ferran Mascarell.

- Finançament:

- Mixt: administracions públiques, ens i patrocinadors, entrades, d’altres

- Direcció:

La gerència i les relacions internacionals aniran a càrrec de Dietrich Grosse. La coordinació artística serà a càrrec de Toni Rumbau. La direcció musical serà de David Albet.